No,
no veiem.
No,
no escoltem.
Quants senyals ens fan falta?
Per entendre que la Terra està malalta.
I no pensem que cada tros d'aquesta terra
és el més sagrat que tenim,
és el més sagrat que tenim.
No cal tenir pressa
per posar asfalt a tots els camins.
Caminar descalç per damunt la terra
està molt bé i té molt de sentit.
I no cal tenir pressa
per atapar-nos amb cables, drons i satel·lits,
fent senyals de fum en cementells als humans,
fent senyals de fum en cementells als humans durant mils d'anys.
Ah, ah,
ah, ah, ah, ah, ah.
No cal esperar el fet que es fonga tot l'àrtic.
Ho haurem d'esperar fins que no deixem un arbre en peu.
Haurem d'esperar que desapareguen tots els animals.
Ho haurem d'esperar fins que nosaltres no puguem ger respirar.
La resposta,
amic meu,
ens la donaran els indis pel roig.
La terra no és herència dels nostres pares,
sinó un préstec dels nostres fills.
És així de clar, solamente estem així de paz.
Ah,
ah,
ah, ah, ah, ah, ah.
Cada branca brillant d'un pi.
Som nosaltres.
Cada ombra dels sols torbres.
Som nosaltres.
I cada raig de llum perfectit.
Som nosaltres.
Cada grapat de terra,
totes sos.
Som nosaltres.
Despertem,
totes sos.
Som nosaltres.
I respectem,
totes sos.
Som nosaltres.
Ah,
ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah.