A l'ombra dels tilers hi ha un lloc ben ombrejat,
per anar a guanyar diners els marits han marxat.
Els marits són cabrons sense entranyes,
sempre és un bon moment per posar-los les banyes.
Va, deixa el teu sac ple d'educació a la bodega,
en un racó llença la clau del teu honor a l'estany dels gripaus.
Va,
quan el bon temps,
ple de tendresa,
ens llepa com la flamancesa,
no és gens honest qui no és feliç.
Mira el vent, el vent d'Opereta,
que n'és d'intel·ligent,
quan fent la punyeta fa que caiguin els testos als caps dels agents.
Vinga,
va,
saltem el coll de l'Oreneta,
pot anar a l'esquerra o a la dreta,
però ens porta lluny de la moral.
Va,
si veiem sobre un cap d'idiota un barret,
pots jugar pilot amb ell,
així que l'hagi fet caure d'un cop de roc.
Va,
si un cotxe amb la roda canalla,
xafa les flors,
pren la navalla i rebentem-la amb tot l'amor.
Va,
si un guardia forestal ens crida i ens esbronca com un guerrer,
li direm a la merda o potser el penjarem de la branca d'un piringa.
Va,
si uns fruits madurs pengen del mur d'algun pagès el seu futur,
nosaltres el decidirem.
Va,
no hi ha forats als meus mitjons i en el meu banc pocs calerons,
no tinc cap compte,
a diferència del ruc del teu marit.
Va,
no et prendré per una criada i no et faré fer la bugada
ni anar al llit si no et ve de gust.
I quan torni del seu viatge el teu banyut comprendrà
quin desavantatge té l'amor que l'Estat ha volgut segellar.
Vinga, va,
per nosaltres la fortuna crea migdia,
clars de lluna i a mitjanit fa sortir el sol.