Sempre procurant de no quedar-vos mai tots sols,tenia el pòl d'aquella llum tan ambiental.Éreu dos plums d'un seu orat,parlant sense interès del grup.Mentre aguantàveu la mirada i un vas buit,us rendia la vergonya i l'il·lugí.Menys plener el camí en qui ho sap,tot de tu, tot de tu,tot de tu, tot de tu.Menys plener el camí en qui ho sap,tot de tu.Estàs pensant en la xica, jo?Hòstia, hòstia, hòstia.És jo així, és jo així, és jo així.Desitjava obert,a veure l'alba des dels seients inclinats,i un missa-micre com l'haguéssiu entelat.El tercer, quan va notar el trist fora de joc,va fer-te entendre que era tard i em saludar.I va...I va...Ah, fan una gana Saturna.Qu行kusxxxxxtot de tuun veig plener el camíamb qui ho sap tottuVas marxarde la màd'un estranyell no sap de tuqui se t'enduiaa FrançaM'ho està aquípel camíamb qui ho saptot de tutot de tutot de tutot de tuun veig plener el camíamb qui ho saptot de tu