Sempre procurant de no quedar-vos mai tots sols,
tenia el pòl d'aquella llum tan ambiental.
Éreu dos plums d'un seu orat,
parlant sense interès del grup.
Mentre aguantàveu la mirada i un vas buit,
us rendia la vergonya i l'il·lugí.
Menys plener el camí en qui ho sap,
tot de tu, tot de tu,
tot de tu, tot de tu.
Menys plener el camí en qui ho sap,
tot de tu.
Estàs pensant en la xica, jo?
Hòstia, hòstia, hòstia.
És jo així, és jo així, és jo així.
Desitjava obert,
a veure l'alba des dels seients inclinats,
i un missa-micre com l'haguéssiu entelat.
El tercer, quan va notar el trist fora de joc,
va fer-te entendre que era tard i em saludar.
I va...
I va...

Ah, fan una gana Saturna.

Qu
行
kus
x
x

x
x
x
tot de tu
un veig plener el camí
amb qui ho sap tot
tu
Vas marxar
de la mà
d'un estrany
ell no sap de tu
qui se t'enduia
a França
M'ho està aquí
pel camí
amb qui ho sap
tot de tu
tot de tu
tot de tu
tot de tu
un veig plener el camí
amb qui ho sap
tot de tu