Un, dos, tres, un, dos, i...Avui toca fer camíals vidres brutsal dia gris.Condueixo a poc a poc,m'adapto al ritmedels camions.Avui per sortno tinc son.Per no tornar a sentir el mateixapago la ràdio,sento el motordeslliurat de tot enyorsense patirper cap amorni per cap recordmisteriosament feliç.Com deia el poetaavui,estarrat al paradísmisteriosament feliç.Ningú no m'espera,no tinc resde què fugir.Misteriosament feliç.Misteriosament feliç.Tan malaltque l'ho he après,si el que ningú ensenyaés el que et serveix.No em preocupa el que faré,passi el que passi,m'estarà bé,no espero res.Misteriosament feliç,com deia el poeta,desterrat al paradís.Misteriosament feliç,ningú no m'espera,no tinc res de què fugir.소재sota flles de l'encísde qui moscegala cireretadel pastís.Secretament despert,lucid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí.Misteriosament feliç, com deia el poeta, desterrat del paradís.Misteriosament feliç, ningú no m'espera, no tinc res de què fugir.Misteriosament feliç, res més a entendre, res més a perdre, res més precís.Misteriosament feliç, lucid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí.