Un, dos, tres, un, dos, i...
Avui toca fer camí
als vidres bruts
al dia gris.
Condueixo a poc a poc,
m'adapto al ritme
dels camions.
Avui per sort
no tinc son.
Per no tornar a sentir el mateix
apago la ràdio,
sento el motor
deslliurat de tot enyor
sense patir
per cap amor
ni per cap record
misteriosament feliç.
Com deia el poeta
avui,
estarrat al paradís
misteriosament feliç.
Ningú no m'espera,
no tinc res
de què fugir.
Misteriosament feliç.
Misteriosament feliç.
Tan malalt
que l'ho he après,
si el que ningú ensenya
és el que et serveix.
No em preocupa el que faré,
passi el que passi,
m'estarà bé,
no espero res.
Misteriosament feliç,
com deia el poeta,
desterrat al paradís.
Misteriosament feliç,
ningú no m'espera,
no tinc res de què fugir.

소재
sota flles de l'encís
de qui moscega
la cirereta
del pastís.
Secretament despert,
lucid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí.
Misteriosament feliç, com deia el poeta, desterrat del paradís.
Misteriosament feliç, ningú no m'espera, no tinc res de què fugir.
Misteriosament feliç, res més a entendre, res més a perdre, res més precís.
Misteriosament feliç, lucid per veure que per les esquerdes la llum es va fent camí.