Ja sé que hi haurà altres dies,
que arribaran com sempre arriben,
però esperes fal·lent impossible,
quan el que esperes tarde a vindre.
Estem a les mans del sol fins que es pongui,
l'hora depèn del que l'ombra es mogui,
que tingui pressa ningú l'importa,
i si l'importa algú no es note.
Confio en el temps i l'hi deixo per a ell,
el que a mi no em surt bé,
el que encara no sé fer.
Tant de bo no falti gens,
tant de bo no falti gens,
tant de bo no falti gens,
tant de bo no falti gens.
Ja
sé que hi haurà altres dies,
que arribaran com sempre arriben,
però esperes fal·lent impossible,
quan el que esperes tarde a vindre.
Estem a les mans del sol fins que es pongui,
l'hora depèn del que l'ombra es mogui,
i si l'importa algú no es note.
Confio en el temps i l'hi deixo per a ell,
el que a mi no em surt bé,
el que encara no sé fer.
Em devola faltar gens.
Em devola faltar gens.
Eh!
Eh!
Perquè cada segon significa poc.
Cada segon sembla que no compta.
Però els ajunto i en tinc milions.