Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràsperò amb els mesos te n'adones que tornes a començarHi ha força de molt de caure i de tornar-te a aixecarVeus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abansDoncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tincNo vull pensar en el que arribarà demàLlença't, aquest instant és un no repetiràSento que el cor ja no para de bategarI diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindràQue un llapis mai no dibuixa sense una màSi em dius adeuVull que el dia sigui net i clarQue cap ocellTranqui l'harmonia del seu cantQue tinguis sortI que trobis el que t'ha mancat en miI així pren, i així prenTot el fruit que et pugui donarEl camí que a poc a poc escriusPer demàCada màCada màManca el fruit a cada pasPer això malgrat la boira cal caminarEt donaria amor si poguessis tornar-me'nEt donaria amor si et poguessis mirarEt donaria amunt si poguessis parlar-meEt donaria tot si et pogués estimarHi ha sirenes que estan cantantLa llegenda d'un vell marinerMolta gent que es troba solaCada dia en algun llocPosa el tren de mitjanitSi ets donat i que estàs espantatSi vius als núvols i estàs deprimitSi la boira ja t'ha acompanyatCada dia en algun llocPots pujarEl tren de mitjanitDóna'm força per cridarQue no sóc d'aquíTampoc sóc d'allàLa meva terra és el marDóna'm força per cridarQue jo sóc de miNo sóc de ningúI sempre així seràSempre així seràDóna'm força per cridarCada dia en algun llocPosa el tren de mitjanitSi ets donat i que estàs espantatDóna'm força per cridarQue tu no hi hauria mortSi poguessis tornar-me'nDóna'm força per cridarQue un llapis mai no dibuixaSense una màQue un llapis mai no dibuixaGràcies!