Ets tu la persona que em fa sentir coses que no sé explicar.
No sé explicar.
Ets tu la persona en què no puc deixar de pensar,
de pensar.
Ens escalarem la muntanya que ens durà aquell lloc
on tothom és feliç i no hi ha res en què pensar.
I veure les nits fonent-se com tristores pel mas davant el mar.
La nostra màgia no té cap truc per revelar.
I els anys aniran passant
i jo veuré com s'atrollen les mans
i la meva màgia no tindrà cap truc per revelar.
I els anys aniran passant i jo veuré com s'atrollen les mans
Tu em deies coses que sovint no entenia,
però la màgia no s'ha acabat.
I
veure les nits fonent-se com tristores pel mas davant el mar.
i el nostre magia no té cap truc per revelar.
I els anys aniran passant
i jo veuré com s'acrouen les mans fins que tot s'hagi acabat.
Oh,
oh, oh, fins que tot s'hagi acabat,
viatjarem fins passar l'horitzó
i demostrant que l'espai que ens ocupa és immens
i tornar a jugar com si encara fóssim nens.
Que pesada el que ens diguin,
no hem de perdre la raó.
I tornar a sentir aquelles papallones dins el meu malestar.
La teva mirada de cada cop és més especial.
És com un full amb què no puc deixar sense rellenar,
només vull seguir al teu costat.
I veure les dits fonent-se com tristen les palmes davant el mar.
El nostre magia no té cap truc per revelar.
I els anys aniran passant i jo veuré com s
'acrouen les mans fins que tot s'hagi acabat.
Oh, oh, oh, fins que tot s'hagi acabat.