Obrir els ulls, veure-ho tot nou, el que era tan clar semblava clar i just ara ho és.
Reunim els fets de cendra i foc, fins i tot l'hivern és ple de flors i el glas es fon.
Plou ja de llum, perseguits ballant entre els teus somnis, reia la pell i s'amaga a l'univers.
Constel·lacions com tu i com jo i milers d'esferes, sents l'infinit, l'he vist dins els teus ulls.
Més enllà del mar i el cel, hi ha una finalit i entre el que és viu i el que ja és mort, pren l'espelma i marca un camí.
Corre, riu avall, d'un fil amunt fins als estels. Plou ja de llum, perseguits ballant entre els teus somnis, reia la pell i s'amaga a l'univers.
Constel·lacions com tu i com jo i milers d'esferes, sents l'infinit, l'he vist dins els teus ulls.
Recollirem les nostres ombres i ens enriurem del que vam ser.
Tota aquesta tristesa esdevindrà cançó, escamparem les pors cantant-les al vent.