Ses teues mans me donen gustPetites docis de relaxTens un somriure amb audicionsI una cara que vull pintarFins a aquest racó incendiatTotes les veus i serrenousSe van perdent per esponsI tots els balcons de riuS'aigua, s'aire i ets solsJa ho tinc clarT'acabo de pensarMiques de mel, miques de paVeus com es mou l'universFins a taça de cafèVeus arbres a milsMoes a milionsJosep que canta es comunalLa meua pell respon molt béA sa teua del món solau i greuAquest camí no s'acaba maiNoooQue turisme rellàMe desfaria de la llumtroços petitsi me miré volantper la volerade la marallà a baix hi hacolori els canins no hi arriben maino és el ventque em fa volarla velocitatés teu mirarveus com es moul'universfins a tassa de cafèveus com es moul'universfins a tassa de cafècarregats fins daltcansatsde sentirla mateixa cançó d'ahirla mateixa cançó d'ahirFins aquí el programa d'avui.
