Fa temps que no te veig pujar per ses escalesque van cap als migos, oscurs de la memòria.No te record el temps no m'ha deixat estar presentdins els teus moments.Te donaré dues coses per escrit,molt esperarà la mà darrere a aies desertes.Aquí no me mouré, t'adoraré per terra, mar i cel.Impulsat per l'ansia,i enyoraves no tenir cap rellotge on poder veure't passar el temps.Vine amb mi, te mostraré que les estrelles no s'acaben.Junts viurem els somnis del moment passat dinsi te mostraré una imatge que il·lumina un present dins,dins unes llunes de paper.Va, vinga, que va, va, va, va.Va, va, va, va, va.Fa temps que no te veig passejar per ses voreresd'unes platges on encara hi ha escrites dues de atres.Aquí no me mouré, t'adoraré per terra, mar i cel.i impulsar per l'ànciai alloraves no tenircap rellotgeen veure't, veure't passar el tempsVine amb mii te'n mostraréque les estrelles no s'acabenjunts figurantels somnis del momentPassa dinsi te'n mostraréuna imatge que il·luminaun present dinsd'unes llunes de paperMira el que t'ha passatNo te'n vagis araVine amb mii te'n mostraréque les estrelles no s'acabenjunts figurantels somnis del momentPassa dinsi te'n mostraréuna imatge que il·luminaun present dinsd'unes llunes de paperVine amb mii te'n mostraréque les estrelles no s'acabenjunts figurantjunts figurantels somnis del momentPassa dinsi te'n mostraréuna imatge que il·luminaun present dinsd'unes llunes de paper