Fa temps que no te veig pujar per ses escales
que van cap als migos, oscurs de la memòria.
No te record el temps no m'ha deixat estar present
dins els teus moments.
Te donaré dues coses per escrit,
molt esperarà la mà darrere a aies desertes.
Aquí no me mouré, t'adoraré per terra, mar i cel.
Impulsat per l'ansia,
i enyoraves no tenir cap rellotge on poder veure't passar el temps.
Vine amb mi, te mostraré que les estrelles no s'acaben.
Junts viurem els somnis del moment passat dins
i te mostraré una imatge que il·lumina un present dins,
dins unes llunes de paper.
Va, vinga, que va, va, va, va.

Va, va, va, va, va.

Fa temps que no te veig passejar per ses voreres
d'unes platges on encara hi ha escrites dues de atres.
Aquí no me mouré, t'adoraré per terra, mar i cel.
i impulsar per l'ància
i alloraves no tenir
cap rellotge
en veure't, veure't passar el temps
Vine amb mi
i te'n mostraré
que les estrelles no s'acaben
junts figurant
els somnis del moment
Passa dins
i te'n mostraré
una imatge que il·lumina
un present dins
d'unes llunes de paper
Mira el que t'ha passat
No te'n vagis ara
Vine amb mi
i te'n mostraré
que les estrelles no s'acaben
junts figurant
els somnis del moment
Passa dins
i te'n mostraré
una imatge que il·lumina
un present dins
d'unes llunes de paper
Vine amb mi
i te'n mostraré
que les estrelles no s'acaben
junts figurant

junts figurant
els somnis del moment
Passa dins
i te'n mostraré
una imatge que il·lumina
un present dins
d'unes llunes de paper