L'alba plora, amb la por s'arrenca el cor.
Gris camina, ha oblidat tots els colors.
Aixuga els ulls, els neguits, les il·lusions.
La pell més dura, fins que arriba un cop més fort.
I el sol volta a l'espai, roda la lluna, gira el meu cap.
I els dies pot tenir el mar, gira el cel que ens ***.
Però passam-ho...
En pau somia, massa temps fa que està sol.
Vol anar lluny, vol retrobar-li el pols al món.
I una mirada, un os, un riure, és un tresor.
Cada passa modifica l'horitzó.
I el sol volta a l'espai, roda la lluna, gira el meu cap.
I els dies pot tenir el mar.
I els dies pot tenir el mar, i el temps volta constant.
I la temps volta constant.
Roma la lluna, gira el meu cap.
I el vent amb volta i l'engany.
Gira el cel que ens *** passar avui.
I aquest soni...
La-la-la-la-la...
Na-na-na-na...
Na-na-na-na-na...

La, la, la, la, la, la.