Un, dos, tres hiverns hauran passat, com un hivern de soledat, un cam arrenat just després d'assegar.
I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va.
I aquell bigot que hi sota el nas és un dimoni entremaliat, pensa la dolça Montserrat.
I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va.
Que es *** que algú ha anat preguntant on estava la nit, que es va trencar el silenci allà a ciutat.
I adéu, siau, adéu, l'hereu se'n va.
Sap tantes coses d'amagat i té tants deutes per pagar.
Però ja li deia l'àvia, ja pots córrer que al final t'enganxaran.
I ja ho ***ràs, ja ho ***ràs, ja ho ***ràs.
