L'Astra Blau
No hi haurà ningú millor
Ni cap preu per vendre-ho tot
Tard per haver de renunciar al que creiem nostre
Tard per haver de renunciar al que creiem nostre
Massa boques per peixar un mateix pa
El temps perdrà l'edat
Un déu que fa un infern
No és un déu que cregui en l'home o no
Un déu que creu en l'home o no
Un paradís sense ell
No és un paradís sense un infern
Qui recompondrà els fotons
De la llum dels nostres cossos
Viatjant cap a l'univers
Quan la pols de tant desert
Quan la neu
Les fredes del si saberts
Quan la neu del si saberts
siguin prat al fons marí

Cants de balenes i gavions
Cants de balenes i gavions
que ens avisaven
que ens avisaven
com ho fa anunciant la plurinació


Muge el vent que arissa al revés d'alguna fulla.
El secret prospet i seguim sents.
Un déu que fa un infern no és un déu que cregui en l'home, no.
Un paradís sense ell no és un paradís sense un infern.
Qui recompondrà els fotons de la llum dels nostres cossos?
Viatjant cap a l'univers,
vens dues zones creuant la foscor.
Llum cap a l'univers.
Llum cap a l'univers.

Llum cap a l'univers.
El plàstic, el plàstic, el plàstic cosí.