L'herbaDiuen que si t'hi fixes pots veure créixer l'herba dins del prat.Ho trobo absurd, jo prefereixo mirar les formigues que venen i van.Una fulla surt a l'aigua, és morta la matagant.Les pedres es mullen amb les onades del mar.No em digui res que em faci plorar, que avui tinc el dia tot.Les llàgrimes cremen com vidres trencats, que no em podré maturar.Posa les mans sobre el meu cap, que res no hi pugui arribar.Deixa'm caure en un cistell, t'estimo més que mai.Làmperes velles, pots i paelles, plantes, peixeres i gats.Objectes tranquils a dins de l'armari fa temps.Com vols que no tingui fred, si el món ens sembla de gel?Com un espelma incerta, com un vaixell de paper.Deixa que em quedi amb tu i parlem fins a cada munt.Que si estic sol em perdo en aquest món.Fins que s'acabi la nit i comenci un dia nou.Si estic amb tu no hi ha res que m'espanti, perquè sé que m'estimes i junts podrem vèncer els dies que passen i empenyen els anys numertis, amoïts i confus.Hores de calma que la pols atura en un moment de quietud.Potser sou temps que no existeix, que està tancat el present.Dies que passen i deixen un neguit intens.No em diguis res que em faci plorar, que avui tinc el dia tort.Les llàgrimes cremen com vidres trencats, que no podrem aturar.Posa les mans sobre el meu cap, que res no hi pugui arribar.Deixa'm caure en un cistern, t'estimo més que mai.Llambres velles, pots i paelles, pantes, passeres i gats.No em diguis res que m'espantis i junts podrem vèncer els dies que passen i empenyen els anys numertis, amoïts i confus.Hores de calma que la pols atura en un moment de quietud.Hores de calma que la pols atura en un moment de quietud.