Les flors nues quan travessem el camp, quan em mires em dius tant,que ets d'alícia de tots els cantons, si em dones la mà farem girar el món.Les muntanyes descansen bora els camps, com les teves galtes a les meves mans.És la lluna o el sol qui dibuixa l'aposta i desperta la sort,però no em recorda a mi, penso si podré seguir així.
