Ella em va saludarenmig de l'estacióJo no, no en sabia resperò no vaig pujar a l'aiguaI el seu llit i els seus exmaritsI la forma com deia que jono era importantI les tasses de tot el mónI el cafè no em va prometre resI no, no vol saber qui sócDiu queel millorés estar llunyd'amorI desprésde dir-me aixòem fa un petóI l'alci la posta de solavui és dels amantsI agafaré el pròxim trenI no vindràsa dir-meper què te'n vasI no vindràsI no vindràsa dir-meper què te'n vasI no vindràsa dir-me que resol темcesIt never ever endsparticipemcom un voltantel comarcaésel queszybrespassai estanyesquan el cometixte n'obligeixena pl��ar el filauxFins demà!
