La mestressa té els peus llargs i els dits mal formats
i porta sabates de talles més grans.
I al sortir del seu despatx es pren un tallat,
es fuma un cigar i compta les hores que té pel davant.
Cinemes gastats, versió original,
i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard,
ni parla gaire,
les tornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat.
I té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans i els fills de les dones amb què s'han casat,
tan sols uns detalls, jerseis i xandalls.
Els *** un cop l'any.
Dorm com sempre,
les cames per sobre els llençols i el pijama fent nesses.
I al mig del ventre hi guarda un petit
vell moment on l'univers es concentra.
La mestressa baixa el cap quan pren sencomiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars
que ronquen de dia com vidres trencats.
I surten de nit quan el món s'ha acabat.
La plegsada al mig del pla,
nota el forat, el buit dels sopars,
i omple cadires amb noms Shakespeareans,
Cordèlia i el Rei,
i els comptes de Kent li donen la mà.
Dorm com sempre,
les cames per sobre els llençols i el pijama fent nesses.
Al mig del ventre hi guarda un petit
vell moment on l'univers es concentra.
Per la finestra s'escolten ***s grans amants fent vocals indiscretes.
Dorm com sempre,
les cames per sobre els llençols i el pijama fent nesses.
Al mig del ventre hi guarda un petit
vell moment on l'univers es concentra.
Per la finestra s'escolten ***s grans amants fent vocals indiscretes.