Hi ha noces per amor i també per diners,
n'he vist a centenars,
n'he vist potser a milers.
Amb nuvis de rebel,
amb els més rics promesos,
notaris i barbers,
captaires i marquesos.
Encara que visqués tants anys com duri el món,
res no m'esborraria el meu record pregon
del pobre casament,
quan mon pare i ma mare,
davant del senyor Batlle,
van anar a donar la cara.
Va ser en un carro vell, si cal dir la veritat,
per amics i parents,
empès i arrossegat,
que els vells enamorats van anar a fer la promesa,
després d'anys de festeig,
d'amor i de tendresa.
Sortia del corret,
el seguís inopciar,
tothom ens observava
d'una forma especial.
Ens espiava gent d'esguar futil i noble,
que mai no havien vist res de semblant al poble.
Mireu com bufa el vent,
emportant-se els barrets,
el barret del meu pare i els dels esgolanets.
La pluja va caient,
fa xuga amb parsimònia,
com si volgués frenar
aquella cerimònia.
Mai no podré oblidar la núvia enmig de plors,
abraçant com una nina el seu gran ram de flors.
Jo,
per consolar-la,
amb l'harmònica estrafeia els himnes més altius,
i el so pujava i queia.
Alguns al cel alçaven un puny amenaçant,
per Júpiter cridaven,
les nostres seguiran.
Amb els homes en contra,
amb els déus contrariats, les nostres continuen,
i visquin els casats.
i visquin els casats.