Vaig en riera avall, l'aigua va arrossegant,
buides que moren al mar.
I enmig d'un canyissar tot es va barrejant,
dolços corrents que han fet tard.
L'aigua va arrossegant, buides que moren al mar.
Com ens vam nascular entre les nostres mans?
Digue'm si pots, digue'm quan.
I entre el fangar i humitats, també hi va treure la maresme.
Són mis records estancats entre aigua dolça i banys de sal.
L'aigua va arrossegant, buides que moren al mar.
Des d'aquell manantial, vam anar alimentant
vetes d'aiguats torrencials.
Pel camí del seu pas, l'aigua va anar deixant
els llits que ens sedimenten.
I entre aigua molls i fantams, va quedar oculta la bellesa.
Tot aquells paisatges banyats per una llum descomuna.
L'aigua va arrossegant, buides que moren al mar.
I entre aigua molls i fantams, va quedar oculta la bellesa.
Tot aquells paisatges banyats per una llum descomuna.
L'aigua va arrossegant, buides que moren al mar.