Quan el gran dia hagués arribat,
com tots havien rebentat,
sols per mi fou el deshonor
de no morir al camp de l'honor.
Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent,
a mi ningú no em cull i qui em rumina ja se nerva.
La mort s'endugui als altres,
bona gent,
bona gent,
qui em va respectar a mi és immoral,
però és així.
La-la-ra-i-ra-ra-i-ra-ra,
la-ra-ra-ra-ra-i-ra-ra,
i no comprenc per què radeu,
que visc i encara ho sap tan greu.
I no comprenc per què radeu,
que visc i encara ho sap tan greu.
La noia em venda,
té el cor gran,
sense cobrar-m'ho em va donant
el tros de pell més amagat que mai cap d'altre no ha tocat.
Jo sóc la mala herba,
bona gent,
bona gent,
a mi ningú no em cull
i qui em rumina ja se nerva.
La noia es vend als altres,
bona gent,
bona gent,
i s'ofereix a mi, és immoral, però és així.
La-la-ra-i-ra-ra-i-ra-ra,
la-ra-ra-ra-ra-i-ra-ra,
i no comprenc per què radeu,
que algú m'estimi i ho sap tan greu.
I no comprenc per què radeu,
que algú m'estimi i ho sap tan greu.
La
gent és feta,
m'han comptat, per fer de bens en un ramat,
però no serà demà al matí que he de seguir jo el seu camí.
Jo sóc la mala herba,
bona gent,
bona gent,
a mi ningú no em cull
i qui em rumina ja se nerva.
Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent,
i creixo en llibertat al carreró més mal fumat.
La-la-ra-i-ra-ra-i-ra-ra,
la-ra-ra-ra-ra-i-ra-ra,
i no comprenc per què radeu,
que visc i encara ho sap tan greu.
I no comprenc per què radeu,
que visc i encara ho sap tan greu.