La frontera
Ell era un noi vingut del sud i tu
La bel princesa de Toulouse xerrava
Sense comprendre ni un sol mot, paraules
Que eren només una cançó en l'aire
Però a ell la panxa li fa mal
Quan sent que tu li vius xerri, jo t'em
I ara s'ha d'embar
I ha rimat el sascau
En sombra al cegre
Quan el teu cotxe creu a terra ferma
I tu l'aguda per pinyar
Som l'event, som cada moment, som moviment
El batec encara permet seguir-nos fent
El crim que s'obre a pas i crema en l'inconscient
Que busca, que prova, d'un firmus d'esperança
Som l'event, som cada moment, som moviment
El batec encara permet seguir-nos fent
El crim que s'obre a pas i crema en l'inconscient
Que busca, que prova, d'un firmus d'esperança
Que busca, que prova, d'un firmus d'esperança
La frontera va estar gelada aquell estiu
Que els pares canviaren viatge al Pirineu per Blanes
I tu buscaves aquell noi del sud
Pel raconets de seu d'orgel i mentes
En una platja al nord de Catalunya
En una platja al nord de Catalunya
En una platja al nord de Catalunya
Ell llança el mar per dins vaixells de fusta, amb un jetem en un costat,
somiant que el mar els porta a la frontera.
I encara, molts anys després d'aquell estiu de fades,
Madame Juliet busca pels ports i platges el noi del sud de la frontera.
I ell, en França, quan la imagina de més gran, dibuixa la seva cara en un paper,
pregunta, vol conèixer la belle Juliet?
Som la ment, som cada moment, som moviment, el batec encara permet seguir-nos fent.
El crim que s'obre pas i crema en l'inconscient,
que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança.
Som la ment, som cada moment, som moviment, el batec encara permet seguir-nos fent.
El crim que s'obre pas i crema en l'inconscient,
que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança.
El crim que s'obre pas i crema en l'inconscient,
que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança.
El crim que s'obre pas i crema en l'inconscient,
que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança.