Tinc la finestra oberta
a un quadrat de salt blau
on passen lents els núvols i
ràpid els ocells.
No s'hi *** la resta,
però sí se sent
que gairebé és com ***reu de tant que ho conec.
Entre aire de fora i un munt de llum,
llum, llum,
es queda quieta a sobre d'on ets tu,
que els estan els núvols i que
llis el cel blau,
com cada cop que miro tot segueix igual.
Entre aire de fora i un munt de llum,
llum, llum,
es queda quieta a sobre d'on ets tu,
tu, tu.
Entre aire de fora i un munt de llum,
llum, llum,
es queda quieta a sobre d'on ets tu,
tu, tu.
Llum, llum.
Llum, llum.
Sense
ben de cebra,
sense
gaire esforç,
sense
ben de cebra.
