Només instants del tempsCrema en quatre selves el teu corCorre mar o terra lluny del focJa no hi ha misteri sota el solTremola mar, mar i ofega el totUna mà sense retornAixí serem tu i joPassatgers a l'últim volHaurem d'anar sempre endavantSempre inventant respostesSempre esperant en barNo som diferentsNomés instants del tempsQue anirà a buscar-te si te'n vasQui t'esperarà amb el cor trencatQuin grau m'entria d'un calçolQui anirà a donar-li cor del mónSi tot fos una il·lusióEt se'n faria porSi ara som reals tu i joHaurem d'anar sempre endavantSempre buscant respostesSempre esperant en barNo som diferentsNomés instants del tempsHaurem d'anar sempre endavantSempre endavantSempre semblant preguntesSempre endavant un p bronzebre solsempre passant d'allà.Digue'm on anem,per què seguim corrent,sempre endavant,sempre inventant respostes,sempre esperant en van.No som diferents,només instants del temps.