I han plorat les pedres, i han marxat els sons,
han rumiat les tasses i els cafès que no són bons.
Han mort dinasties i han rigut els palau,
s'han endut les ferides però encara ens queden els blaus.
Guaià!
Guaià, ja no hi ha fang sota el vessal,
mai hi ha hagut terra sota l'asfalt.
Guaià, i els borratxos del fanal
ja no reciten versos del mal.
No, no.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
desquits a les parets que diguin que estem tots sols.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
només tassos de racons.
Per celebrar que no som molts.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
traurem els rascassets tan sols per prendre el sol.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
només tinta i paper per escriure com van ser.
Han marxat les ombres i han volat els fars,
han canviat les formes, però els merders tenen prou cas.
Han gastat saliva i han guanyat,
han guanyat la partida,
i han jugat amb foc,
i alguns dos ja han pres la vida.
Uaià, ja me li ha fang sota el vessal,
mai hi ha hagut terra sota l'asfalt.
Uaià, i els borratxos del fanal
ja no reciten versos del mal.
No, no.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
desquits a les parets que diguin que estem tots sols.

Tampirem els carrers de fosi de llençols,
creure'm el ras que sents tan sols per prendre el sol.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
només treixos de records per celebrar que no som molts.
Tampirem els carrers de fosi de llençols,
només tinta i paper per escriure com van ser.
Giren els carrers, giren els carrers de fosi de llençols,
que no diguin que estem sols,
ara tots som papers, no hi ha terra,
s'asfalten de botes plegats que se'ls cremen les mans.
Giren els carrers, giren els carrers de fosi de llençols,
que no diguin que estem sols,
ara tots som papers, no hi ha terra,
s'asfalten de botes plegats que se'ls cremen les mans.
Quan miro les muralles, els crits que s'hi han escoltat,
és com fugir amb petjades d'un camí sense relat.
Els carrers tan tens d'història,
ràpid que els han escombrat,
és que no som gent tan neta,
que hem borrat tot el passat.
Giren els carrers, que no esquem sols,
giren
giren els carrers que no estem sols,
giren
I giren els carrers que no estem sols,
i giren
giren els carrers que no estem sols,
I giren
giren els carrers que no estem sols.
Mirem els carrers, de fosi de llençols,
només cursos de records,
Potser agarrant que no som noms,
Mirem els carrers, de fosi de llençols,
com un ministry de cartell,
per escriure com vam ser.