Neva, la culpa és neva de tot, no hi ha manera, no trobo res que m'ajudi a oblidar,ni res que m'ajudi a sortir d'aquí i viure una vida normal.Poder mirar amb certa ironia, amb certa tendresa,i amb certa tendresa, i amb certa tendresa,i amb certa nostàgia al passat.Creu-me, no sé què fer ni què dir,no tinc paraules ni en busco,que sé que el que he fet l'he fet jo.I ja res no canviarà,canviarà el meu passat.Hi ha coses que et queden,i coses que et marquen,i hi ha coses que no oblides mai.Com puc sortir d'aquí?Com puc trobar el camí?Com puc deixar-ho enrere?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Com puc sortir d'aquí?Hi ha coses que ens quedenHi ha coses que ens marquenHi ha coses que no oblidaréMiraSi almenys sóc conscient del que veLa vida m'agafa i em treu d'aquíI amb certa ironia, amb certa tendresaEm miro i recordo el passatI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaI amb certa tendresaFins demà!Fins demà!Fins demà!