Varem cercar junts l'utopia dins els límits de la posteritat
i reciclant cançons pels capvespres solies cantar-les amb dignitat.
Varem jugar moltes, masses vegades amb les nostres humils pretensions.
Tenia sempre a punt la guitarra, tan sols es tractava de cantar en el fons.
Però això mai podré ser com tu, respirant de l'amor t'hi trobaves banyant-te tot nu.
Però això mai podré ser com tu, que cantant ens vés a baix i el teu cor ens donarà segur.
Feies la nit molt més clara, amb més tral tramuntana o llevat.
Amb la *** arenosa i polida cridaves la vida amb el teu encant.
Somiaràs la pluja dels estels, qui ho diria avui cuida més.
I Barcelona per tu enaltida, des d'Horta a la Mina o a Sants esperant.
Però això mai podré ser com tu, respirant de l'amor t'hi trobaves banyant-te tot nu.
Però això mai podré ser com tu, que cantant ens vés a baix i el teu cor ens donarà segur.
Barcelona de tu no s'oblida, donaràs la vida per l'orgull català.