Com un diumenge d'hivern, com un pou eixut,com un blosari etern i mut,com el pilota batut, príncep del desert,com el planeta perdut i esquerd.Com un arbre nou, n'estic si no hi ets tu,i el mar, el nom que mai et van posar.Fa temps que no brilla el teu far, un adeu fins sempre,i el mar.Com un capvespre al monçant, aspre i cel rugent,pluja que netejarà el vent.Com un arbre nou, n'estic si no hi ets tu,i el mar, el nom que mai et van posar.Fa temps que no brilla el teu far, un adeu fins sempre,i el mar.Matint les pedres d'aquell sol que es va apagant,suant les febres he curat tots els mals.I el mar, el nom que mai et van posar.Fa temps que no brilla el teu far, ara en tinc fins sempre,i el mar.Fa temps que no brilla el teu far, el nom que mai et van posar,adeu i a redeure, dolça, i el mar.i el mar.