Com un diumenge d'hivern, com un pou eixut,
com un blosari etern i mut,
com el pilota batut, príncep del desert,
com el planeta perdut i esquerd.
Com un arbre nou, n'estic si no hi ets tu,
i el mar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far, un adeu fins sempre,
i el mar.
Com un capvespre al monçant, aspre i cel rugent,
pluja que netejarà el vent.
Com un arbre nou, n'estic si no hi ets tu,
i el mar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far, un adeu fins sempre,
i el mar.
Matint les pedres d'aquell sol que es va apagant,
suant les febres he curat tots els mals.
I el mar, el nom que mai et van posar.
Fa temps que no brilla el teu far, ara en tinc fins sempre,
i el mar.
Fa temps que no brilla el teu far, el nom que mai et van posar,
adeu i a redeure, dolça, i el mar.
i el mar.