Podria dir, sense allunyar-me de sa raó,
que vas en aquell instant quan va començar a dubtar
si el benestar m'arriba a canvi de patiment.
Com pot ser que aquesta adeu no hagi estat suficient?
Per a aquells que no creuen més, per a aquells que ja perden sa esperança
i que no hi ***en com agraven sa glòria.
Per a aquells que han perdut sa ***,
i d'aquestes sa única victòria seria reconèixer el seu present.
Per a aquest que ha resistit tota aquella vespre recordant,
però encara segueix cercant d'alguna explicació.
Qui pot dir, sense allunyar-se de sa raó,
quan més tristes jo he viscut?
Per a aquest que ha resistit tota aquella vespre recordant,


Més gran el benestar
Glòria, per aquells que no creuen més
Per aquells que ja perden la esperança
I que no en ***en forma d'avançar
Glòria, per aquells que han perdut la ***
Cuidant que és l'única victòria
Sabia reconèixer el seu present
Glòria, per aquells que no creuen més
Per aquells que ja perden la esperança
I que no en ***en forma d'avançar
Glòria, Glòria
Per aquells que ja perden la esperança
I que no en ***en forma d'avançar
I que no en ***en forma d'avançar