Que hi ha tonelades de pluja a sobre meu, cabells xups a la cara, començo a sentir el fred, les mans a les butxaques, com si fos hivern.
Sé que el banc de pedra és disposat a pensar, les paraules pesen com ho feien abans, és el preu de sempre, i l'has de pagar.
Si aquella nit no hagués plogut, no hagués tingut aquell ensurt, trobar-te sol i tan perdut, tot suplicant que et deixi entrar.
Vols un hit a la galbanca, has vist a la tele, dius que no amb l'excusa que et falta temps, confessa que ens escoltes cada dia al cotxe, sabem que et mola el nostre mutint temps.
Després de tant temps intentant trobar el seu lloc, semblava que aquell grup li cridava l'atenció, però el seu cor es va trencar quan li van dir que no.
Les seves mirades es clavaven com punyals, sempre decidia mirar cap a l'altre costat, i ara ho tenia de cara, però ja era massa tard.
Després d'un viatge tan llarg, de baralles, crits i cants, pots entrar a un avó i van, diuen que no estan tan mal.
Vols un hit a la galbanca, has vist a la tele, dius que no amb l'excusa que et falta temps, confessa que ens escoltes cada dia al cotxe, sabem que et mola el nostre mutint temps.
Vols un hit a la galbanca, has vist a la tele, dius que no amb l'excusa que et falta temps, confessa que ens escoltes cada dia al cotxe, sabem que et mola el nostre mutint temps.
A veure, a veure...