Just davant ca teva hi neixen flors,
margalides, roses i roselles.
Els ocells canten sequents sols,
que cantaves tu sempre.
Just davant ca teva hi viven flors,
i brillen tant ja tan lluernes.
S'arraden a sa terra quan tens por,
i s'amostien quan et sola i petja.
Just davant ca teva hi moren flors,
i quan tu no ets, creixen.
Se que si ho fan és a contracor,
per no convertir-se en malèrica.
Oh, oh, oh...
Just davant ca teva no hi ha flors,
i tu saps bé que és culpa teva.
Les mires en silenci tot sol,
i se't llegeix.
A poc a poc se crema.
A poc a poc se crema.
A poc a poc se crema.
A poc a poc se crema.
