Just davant ca teva hi neixen flors,margalides, roses i roselles.Els ocells canten sequents sols,que cantaves tu sempre.Just davant ca teva hi viven flors,i brillen tant ja tan lluernes.S'arraden a sa terra quan tens por,i s'amostien quan et sola i petja.Just davant ca teva hi moren flors,i quan tu no ets, creixen.Se que si ho fan és a contracor,per no convertir-se en malèrica.Oh, oh, oh...Just davant ca teva no hi ha flors,i tu saps bé que és culpa teva.Les mires en silenci tot sol,i se't llegeix.A poc a poc se crema.A poc a poc se crema.A poc a poc se crema.A poc a poc se crema.
