Cremem la casa del veíMenys tenim allò que pensa quan no entenem què diuRobem el foc, el pa i el viFins i tot quan no ens fa falta l'amunt posat el diuPer què no t'encem la màI desfem el cor?Camí ple punt de guerraPer què no ens mirem als ullsFem enrere pors i orgullsI escoltem la *** de l'altre?Per què no sabem lluitarAmb l'astúcia d'un ansiarContra allò que ara ens separaSom fills de la mateixa mareSom germans amb la mateixa sangI aquest sort que ens il·luminaI que ens igualaQue ens alimenta i que ens separaSurt per totsUo, uo, uoUo, uo, uoMieu, el riu és ple de fangI fumegen aquells boscos on jugàvem tantPer què no hem sabut parar?Si al final eren totes rodesOn són ara els vencedors?Si el present és espinósI potser l'aire respirableNingú podrà sortir a guanyarNi el poble ni el tiràQuan la història ens impugnaD'error ni riuSom fills de la mateixa MareSom germans amb la mateixa SantI aquest sol que ens il·lumina i que ens igualaQue ens alimenta i que ens afagaSurt per totsPer totsComptet de tons blavososOn s'ha escrit cada lletra de la històriaTot allò que hem conegutEl que hem estat i el que hem viscutSuspesa en el no-resCom un granet de polsSom fills de la mateixa MareSom germans amb la mateixa SantI aquest sol que ens il·lumina i que ens igualaQue ens alimenta i que ens afagaSurt per totsCom un granet de polsSom fills de la mateixa MareSom fills de la mateixa Mare