�Pensava que els dies passen a poc a poc,que comencen bé, acaben igual,i l'endemà tampoc no és millor.Que em ressemblo massa a aquell personatged'una pel·li que vaig veure fa uns anysi que no tornaria a veure.I a dalt la mare ha fet pizza i m'està cridant,és com si el temps s'anés fragmentant.Vull anar enrere per poder avançari no m'agrada massa estar envoltat de gent.Paro massa atenció a cada gesti m'aconsella el que somrigui més.Somiaves imatges d'un futur destrossat,escenes que no havien de passar,el dia començava radiant.Pintaves quadres amb un to ben fosc,ombres que podien fer por,però que m'arribaven al cor.I ara n'he fet un art de l'avorriment,és la piscina on divergeixo lentment,no és profunda, no em cal nedar.I quan em pregunten si sé si estàs béjo contesto la veritat que no ho sé,que només em saludem per cap d'any.Menjaves frites que no havia tastat,de fet no m'atrevia a tastar-lesfins que ja no va ser al meu costat.Viatjàvem a llocs on jo ja no vull tornar,camins solitaris en fangque crec no m'ha marxat dels pèls.Igual si un dia hauré de tornarsi un dia hauré de morirperò només seré invisible i aixíper fi podré tornar-te a buscar.I quan et vegi no sabràs per quèperò al cos sentiràs un cal fredi després somriuràs on es cal.I quan et vegi no sabràs per quèperò al cos sentiràs un cal fredi després somriuràs on es cal.Subtítols per la comunitat Amara.org
