Si pogués palpar el destí
i posar color a la nit,
que la vida és comptada
i som tan petits.
Només tinc crits d'amor evaporant-se
en un món que es torna vell,
en el desglàs d'uns ulls brillants i verds i uns llavis mig oberts.
Uns llavis mig oberts.
I és que jo vull ser qui t'agafi de les mans,
que junts puguem viure més enllà.
I és que estic cansat de robar-li temps al far,
comença el compte enrere per saltar a una falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Desfem-nos en instints per carrers estrets,
en silenci on tan sols esclata la pell,
on la pluja escombra els teus cabells,
aferrats contra el vent.
I és que jo vull ser qui t'agafi de les mans,
que junts puguem viure més enllà.
I és que estic cansat de robar-li temps al far,
comença el compte enrere per saltar a una falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Falsa eternitat.
I és que jo vull ser qui t'agafi de les mans,
que junts puguem viure més enllà.
I és que estic cansat de robar-li temps al far,
comença el compte enrere per saltar.
I és que jo vull ser qui t'agafi de les mans,
que junts puguem viure més enllà.
I és que estic cansat de robar-li temps al far,
comença el compte enrere per saltar a una falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Falsa eternitat.
Falsa eternitat.