Avui,
por de ràbia, m'he fet petit.
Avui,
soc de sàvia, fluix desperit.
Avui,
soc la ida, el demà agofega.
Ofertes amb clau solemne,
a les tantes obertes.
Discret,
el que ve en el cacou,
sota el fanal
de dret.
Com arriba el sou,
prop del final,
com ho despindules.
Fredes de nit,
d'estel roig i revolució.
De nit, i una plena, i un got mig buit.
De nit,
jec a terra, ja no és el pit.
Del lancetge, bressol de la carretera.
Vibra el vidre contra la galta, no em veig aquí.
Frenada, seques,
volta llarga.
M'arriba el final del trajecte.
I caic a terra,
i em tomba l'aire.
D'un camí que no trobarà mai l'endemà.
I per fi,
fonc anar-hi alla.
