Al
fons de la memòria
Hi ha un lloc
on soleu
jugar tots dos.
Tu comptes llençar
qui ets a amagar.
Quan t'ho mires
ell
aguanta el respirar.
I em deies on ets ara.
Cada cop
que et gires és
una estátua.
Passa el temps i no
se n'adonen.
Fent tombarelles i caient i rient.
Com pares tu toco jo quina emoció.
Ombres que juguen
en la llum
de la nit.
I em deies on ets ara.
Cada cop
que et gires és una estàtua.
Cada cop
que et gires és una estàtua.
Cada cop que et gires és
una estàtua.
Cada cop que et gires és una estàtua.
Cada cop que et gires és una estàtua.
03:16
03:19
03:21
04:33
