Tu i jo sols perduts,
no som res, però som.
No despertarem,
ens quedarem.
Tu i jo sols perduts,
en l'espai-temps, no som res, però som.
Humanitat, no despertarem,
ens quedarem,
ens quedarem.
Tanca els ulls,
deixa't portar,
veurem el món amb antifaç,
els detalls seran gegants.
Un cor orfe de batens,
com un rellotge vell parat,
resincronitzant el nostre temps.
Serà un instant, un nit vist fins.
No tornarà a ser mai més.
Tu i jo sols perduts,
en l'espai-temps,
no som res,
però som.
Humanitat, no despertarem,
ens quedarem,
ens quedarem.
Tu i jo sols perduts,
en l'espai-temps,
no som res,
però som.
Humanitat, no despertarem,
ens quedarem,
ens quedarem.
Fins d'un món inexistent,
el rellotge avançat,
el compte enrere començat.
Simbolisme o veritat,
ballarem fins despertar,
abraçats l'un a l'altre.
Serà un instant, un nit vist fins.
No tornarà a ser mai més.
Tu i jo sols perduts,
en l'espai-temps, no som res, però som.
Tu i jo sols perduts,
no despertarem,
ja ens quedarem,
ens quedarem.
No despertarem,
ens quedarem.
Tu i jo sols.