El solPodria viure sense haver-te conegutVeuria el sol sortir però des d'un altre puntRespirar a fons quan veig el mar sense tanta complicitatL'hivern segur que se'm faria molt més llargPodria escriure sense tenir clar el compàsMoltes paraules sense tant significatMirar el paisatge des de lluny caminar sense tanta llumPerò el dia a dia tindré un gust molt més amargEts el pas ferm quan estic a la derivaUn far encès quan no ho veig clarM'aportes calma i energia, ets l'invencible melodiaSom dues ànimes en equilibri constantHem viscut dies carregats d'intensitatSalvat obstacles totalment inesperatsI quan t'agafo de la mà et porto i em deixo portarI ens abracem, no t'agafo de la màNo tenim pors tant de costatPodria viure sense haver-te conegutJa veus totes les coses que m'hauria perdutLa teva màgia és tan gran i t'has tornat tan importantT'estimo tant, t'ho escric aquí, és tot per tuEts el pas ferm quan estic a la derivaUn far encès quan no ho veig clarM'aportes calma i energia, ets l'invencible melodiaSom dues ànimes en equilibri constantEn equilibri constantEn equilibri constantSom dues ànimes en equilibri, hem de ser UnardisSom dues ànimes en equilibri constantEts el pas ferm quan estic a la derivaUn far encès quan no ho veig clarM'aportes calma i energia, ets l'invencible melodiaSom dues ànimes en equilibri constantSón dues ànimes en equilibri constant.Ets el pas ferm quan estic a la deriva,un far encès quan no ho veig clar.M'aportes calma i energia, ets l'invencible melodia.Són dues ànimes en equilibri constant.Són dues animes en equilibri constant.