La nit, d'una gran bellesa mítica,li deixava caure al damuntsus innombrables vels de serenasense que ella ho percebés.Com si tota sa sensibilitathagués quedat reduïda al toc dolorósdel botó de focque li cremava les entranyes.Com si tota sa sensibilitathagués quedat reduïda al toc dolorósdel botó de focque li cremava les entranyes.La lluna havia sortiti a poc a poctot es desfumavaacolorint-se melancònicamentd'un blau-verdtemperat d'aigües marines.I li vingué un pensament.Qui sapsi era pecat matar un grill?Els grills tenen vidai una vida,encara que sia de grill,és una vida.Estroncar-los, doncs,aquesta vida abans de son terme naturalés el tort més grosque se'ls pot ferperquè cada grillcom cada bèstia que es criasobre la terrano en té que una de vida.Potser si ho era pecatmatar un grilli potser pecat més grosque altres que li haviensemblat molt grossosfins aleshores.Allàa tocarel peu mateix de les basesel grill tornar a cantarrepetintcoratjosaments'única notasecapenetrantingrata.No l'havia pas esclafat.Millor.Era una vidai no tindria més que aquella.Només que una vidaera cert.El pastor sempre parlavad'altres videsde vides estadesque perduraven en aquesta.Tot lo de centúries enrerevivia segons s'arrondalles.Tot el mónera ple de visionsi d'espectres que abegavenentre cel i terra.I totes barrejavaencara mési tot es barrejavaencara secretamenta totes les ocorrències.
