Allà on l'espai i el temps no han existit, allà on ho vet, és un destí que no es descret.Quan es faci de nit, quan ja no calguin les raons per decidir,allà on no hi ha fronteres que t'allunyin de mi.Primer, al final del camí, hi ha un món secret perdut en els meus pensaments,on he trobat les peces d'un rellotge aturat al teu costat,em trobaràs quan tanquis els ulls.T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons,on podrem estimar-nos i serà tan real.No vull que marxis, marxis, no vull que te'n vagis mai de què.T'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons,on podrem abraçar-nos i res serà ideal.No vull que marxis, marxis, no vull que te'n vagis mai de què.Collons i llocs que vas modificant i el pas dels ans VouColor i llocs que vas modificant i el pas dels anysReflexes d'un estiu congelatQue ara em porten a totHi ha un món secret perdut en els meus pensamentsOn he trobat les peces d'un rellotge aturat al teu costatEm trobaràs quan tanquis els ullsT'escriuré una cançó, cantaré entre dos monsOn podrem estimar-nos i serà tan realNo vull que marxis, marxisNo vull que te'n vagis mai del queT'escriuré una cançó, cantaré entre dos monsOn podrem abraçar-nos, res serà idealNo vull que marxis, marxisNo vull que te'n vagis mai del queI quan et trobi et diréEntre els records d'aquella nit que ara és fortÉs fort, és fortFilamonets, on has anat?Et vull trobarDe nou, digue'm com ésAquest lloc perdut entre dos monsDóna'm la clau per respondre les meves preguntesFilamonets, on has anat?Et vull trobarDe nou, digue'm com ésAquest lloc perdut entre dos monsDóna'm la clau per respondre les meves preguntesT'escriuré una cançó, cantaré entre dos monsOn podrem estimar-nos, res serà idealOn podrem estimar-nos, res serà tan realNo vull que marxis, marxisNo vull que te'n vagis mai del queT'escriuré una cançó, cantaré entre dos monsOn podrem abraçar-nos, res serà idealNo vull que marxis, marxisNo vull que te'n vagis mai del queT'escriuré una cançó, cantaré entre dos mons