Posa el lluent a sa pell si vols que vingui per tuLentament i a contratemps desafiant la gentAfarrat a un silenci immensArribaré just en el moment en què esperaves començarN'he creixentAquesta melodia m'acorda que un diaVa perdre el sentitNavegant a la derivaVeient com es fa de diaPer a que on es farà sa nitEn camí cap a sa illaEn camí cap a sa illaEspai estrany i banyatOn viuen somnis que palpitenAquesta explosió de vidaI tanta fantasiaI tanta fantasiaCarre, carrer, no m'aturaréFins que no s'acabin de passarHas constat que hi ha a la màUn cel vermell i una terra estranyaDe cases blanquesDe cases blanquesDéu i venitsMesos en tuentes sa penesI vals que vingui per tuLentament i a contratemps desafiant la gentI aferrat a un silenci immens, arribaré just en el moment en què esperaves començar,en què esperaves començar a anar creixent.Quan tot semblava que s'havia acabat, una dècima de segon i m'apert.Serà un matí mor i un tremolor, s'ajunten enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Aquesta melodia me recorda que un dia, enmig del desert,podria haver-se sentit navegant a la deriva, enmig del desert.Veient com es fa de dia, per a que han d'esperar sa nit, enmig del desert.Fins que a mi cap a sa illa, fins que a mi cap a sa illa, enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.Enmig del desert.SerSer