Posa el lluent a sa pell si vols que vingui per tu
Lentament i a contratemps desafiant la gent
Afarrat a un silenci immens
Arribaré just en el moment en què esperaves començar
N'he creixent
Aquesta melodia m'acorda que un dia
Va perdre el sentit
Navegant a la deriva
Veient com es fa de dia
Per a que on es farà sa nit
En camí cap a sa illa
En camí cap a sa illa
Espai estrany i banyat
On viuen somnis que palpiten
Aquesta explosió de vida
I tanta fantasia
I tanta fantasia
Carre, carrer, no m'aturaré
Fins que no s'acabin de passar
Has constat que hi ha a la mà
Un cel vermell i una terra estranya
De cases blanques
De cases blanques
Déu i venits
Mesos en tuentes sa penes
I vals que vingui per tu
Lentament i a contratemps desafiant la gent
I aferrat a un silenci immens, arribaré just en el moment en què esperaves començar,
en què esperaves començar a anar creixent.
Quan tot semblava que s'havia acabat, una dècima de segon i m'apert.
Serà un matí mor i un tremolor, s'ajunten enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Aquesta melodia me recorda que un dia, enmig del desert,
podria haver-se sentit navegant a la deriva, enmig del desert.
Veient com es fa de dia, per a que han d'esperar sa nit, enmig del desert.
Fins que a mi cap a sa illa, fins que a mi cap a sa illa, enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Enmig del desert.
Ser
Ser