El mar s'ha adormit amb una cançó, que el vent i la lluna cantaven tots dos.
La lluna mandrosa s'enfila al cel, el soroll s'apaga, el dia s'esbaeix.
I vas fent, sempre somiant, sempre jugant, quan el son et bufa.
I l'orella una cançó, dorm en un dolç son.
Que la nit et doni força.
La nit et doni força.
I allà del sol, la llum, la claror, que tot ho vestia, ara també dorm.
El vent i la lluna són dos vells amics, que la son et vetllen quan es fa de nit.
I vas fent, sempre somiant, sempre jugant.
I vas fent, sempre somiant, quan el son et bufa.
I l'orella una cançó, dorm en un dolç son.
Que la nit et doni força.
El mar s'ha adormit amb una cançó
que el vent i la lluna cantaven tots dos.
S'acloquen els ulls, et redueix la son,
el llit i repòs en somnis i il·lusions.
I vas fent, sempre somiant, sempre jugant,
quan el son acufa a l'orella una cançó.
Una cançó.
En un dolç somni cada nit et doni força.
I el mar s'ha adormit.
S'acloquen els ulls, i el vent i la lluna cantaven tots dos.