El mar s'ha adormit amb una cançó, que el vent i la lluna cantaven tots dos.La lluna mandrosa s'enfila al cel, el soroll s'apaga, el dia s'esbaeix.I vas fent, sempre somiant, sempre jugant, quan el son et bufa.I l'orella una cançó, dorm en un dolç son.Que la nit et doni força.La nit et doni força.I allà del sol, la llum, la claror, que tot ho vestia, ara també dorm.El vent i la lluna són dos vells amics, que la son et vetllen quan es fa de nit.I vas fent, sempre somiant, sempre jugant.I vas fent, sempre somiant, quan el son et bufa.I l'orella una cançó, dorm en un dolç son.Que la nit et doni força.El mar s'ha adormit amb una cançóque el vent i la lluna cantaven tots dos.S'acloquen els ulls, et redueix la son,el llit i repòs en somnis i il·lusions.I vas fent, sempre somiant, sempre jugant,quan el son acufa a l'orella una cançó.Una cançó.En un dolç somni cada nit et doni força.I el mar s'ha adormit.S'acloquen els ulls, i el vent i la lluna cantaven tots dos.