Congelat
el temps,
que de tot fa molt de temps,
no massa probablement
lenta decepció,
clar, un remei,
però no trobo ni una fal·làcia de torn.
Quan
més falta em fa,
el cel segueix ocupat,
cap línia està lliure mai, vell i afectuós,
d'un dia molt més que raonable i amables les mans.
En un catàleg petit
i curiós,
poso l'efímer en repetició,
ni un gram de pols n'ha pogut escapar.
Sense llicència de suposició,
sense permís de l'exageració,
ni una paraula de com l'he estimat.
Nit
a cor obert,
com si dormir fos possible,
sense estar ben despert.
El pitjor malson seria aquell en què tens vigília per un sol moment.
Ja
fa tant de temps que no sé res dels teus dies,
ni de les teves nits.
Ara veig que sóc com una estàtua
amb els peus de fang i les mans de cristall.
En un catàleg petit i curiós,
poso l'efímer en repetició,
ni un gram de pols n'ha pogut escapar.
Sense llicència de suposició,
sense permís de l'exageració,
ni una paraula de com l'he estimat.
Fa tant...