No sé si era mentida o veritat, vam passar pàgina i ens hem creuat.Després de molt de temps, mil entrebancs, tirem això endavant, endavant.Tu i jo no tenim pressa, no som com la resta, ho saps, em coneixes, no porto disfressa.Digues si en vols de veritat.Em perdo dins els teus ulls marrons, recordo dies que hem compartit, t'espero encara com cada nit.Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.T'he vist als ulls, ganes de viure, semblen dos murs indestructibles.Mires amunt, quieta, tranquil·la, tots els escuts els he perdut per dir-te.Tu i jo no tenim pressa, no som com la resta, ho saps, em coneixes, no porto disfressa.Digues si en vols de veritat.Em perdo dins els teus ulls marrons, recordo dies que hem compartit, t'espero encara com cada nit.Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.Ara no queda res i crec que et sento al peix, somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.i crec que et sento, et veigsomrient com de costumem porta el vent el teu perfumNo busquem la sortno hi creiem encaraportem en la miradamil moments que són tresorsens coneixem les porsel mateix que ens separaens ha provat que ha de passarAra no queda resi crec que et sento, et veigsomrient com de costumem porta el vent el teu perfumAra no queda resi crec que et sento, et veigsomrient com de costumem porta el vent el teu perfumAra no queda resi crec que et sento, et veigsomrient com de costumem porta el vent el teu perfumAra no queda resi crec que et sento, et veigSento et veig somrient com de costum, em porta el vent el teu perfum.