I veig del cel la llum de la lluna i cau sil·lent el toit.Vestida de llac, nus de cintures basculants,feres farotges fornicant dins del bosc de nit.Que em porti al teu costat, ben brut,despentinats, els peus entrelligats,que el món no s'acabi, ensenya'm a estimar,però agafa'm fort les mans,que a l'aigua aprendrem a ballar i estimar,tant com puguem els dos junts.De peu mirant-nos amb els ulls obertsi agint sota la pell el pas del temps.I estirats, perdent-nos en un somni transcendent,escriure sobre la pell.I estirats, perdent-nos en un somni transcendent,escriure sobre la pell el pas del temps.Pols de segles sobre els caps,trossos d'història en ploma i sang,la pell silenciosa transpirant passats llunyans.i estirats, perdent-nos en un somni transcendent,Si la boira se l'endú el vent, si t'acostes lentament,jo veuré el fai encès que em porti al teu costat ben brut.Despentinar els peus entrelligats, que el món no s'acabi ensenya a m'estimar,però agafa'm fort les mans, que a l'aigua aprendrem a ballari a estimar tant com puguem els dos junts.De peu, mirant-nos amb els ulls oberts, llegint sota la pell,al pas del temps.I estirats, perdent-nos en un somni transcendent,a escriure sobre la pell, al pas del temps.Al pas del temps.Al pas del temps.Al pas del temps.
Đang Cập Nhật
Đang Cập Nhật