A la vida hi arribem, de manera inesperada.Un bon dia despertem, sense mapes ni timor.És un cop de sort, o és la sort d'un cop?Un enigma estrany, sense solució.I perduts en un desert, caminem buscant petjades.Tots cercant un rom incert, que ens apropi a l'horitzó.Cada pas que fem, ha de ser un pas ferm.Que el rellotge et ***.Despertem, sense compasió.El temps es munt, com l'aigua dins del cul.I el ***s marxar, com si no hi hagués demà.Com si tot el que hem viscut, com si tot el que hem sentit,no fos més que un vell miratge o una il·lusió d'aquell passat.Que ens aferra aquest present, i ens diu que fer-se gran,és comprendre que al final, amb tristesa però mancant,només som un instant.Entre encerts i molts errors,descobrim això de viure.Resguardant-nos de les pors, que portem a cada mà.Cada instant viscut, força el nostre escut.I no es pot dubtar, quan sents la vida que se'n va.El temps es munt, com l'aigua dins del cul.I el ***s marxar, com si no hi hagués demà.Com si tot el que hem viscut, com si tot el que hem sentit,no fos més que un vell miratge o una il·lusió d'aquell passat.Que ens aferra aquest present, i ens diu que fer-se gran,és comprendre que al final, amb tristesa però mancant,només som un instant.Un instant per viure un tot.Un instant per viure un tot.Un instant per viure un instant.El temps es munt, com l'aigua dins del cul.I el ***s marxar, com si no hi hagués demà.El temps es munt, com l'aigua dins del cul.I el ***s marxar, com si no hi hagués demà.Com si tot el que hem viscut, com si tot el que hem sentit,no fos més que un vell miratge o una il·lusió d'aquell passat.Que ens aferra aquest present, i ens diu que fer-se gran,és comprendre que al final, amb tristesa però mancant,només som un instant.Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.Finalment tanquem els ulls i s'acaba el nostre temps.