No hi ets i no hi ha res,
només recordes teus dalt del cel.
Jo n'aveu agafat el timó,
dins d'un mar que s'ha fet dels meus plors.
Vaig viatjar a dalt del meu vaixell,
ell aguantava,
els cops que fa el vent,
quan fa del nord.
I atormenta,
el mar està mogent.
Criden les venes,
s'envenen,
s'enge la nit.
Jo tremolo,
no sé navegar.
L'horitzó,
és la meva presó,
però segueixo d'en peus,
de la llum de la nit.
I no hi ha res,



Ell aguantava,
els cops que fa el vent,
quan fa del nord.
I atormenta,
el mar està mogent.

els cops que fa el vent,

els cops que fa el nord.
I després,
després de tot,
quan surti el sol,
i es calmi el cel,
i vegi que vines volar,
se m'emporta en mar enllà,
i el teu rostre a l'horitzó,
silència em farà callar.
M'adonaré,
que encara queden,
molts mars per a travessar.
Jo i el meu vesser.
Sort que aguantà,
els cops que fa el vent,
quan fa del nord.
I em portarà,
cap a un altre port.