I el meu germà que m'ha abandonat ja no tornarà, m'ho va comentar.M'he quedat ben saliat, no sé què fer, o trobo a faltar, no puc respirar.Ell volia arribar, arribar a dalt de tot, sempre havia tingut aquesta ambició,viure una vida i poder gaudir, saber estimar tant com s'estima.I amb el so de rumba se'm va escapant el dolor d'un son i rolo mima,els acords de dolç em fan evident que la paga la pena pel bon present.La fulla omple les meves cabories, et deixo aquí tot sol amb penes i glòries,recordo un passat que no tornarà, records que no obliden el meu germà.Diuen que no tornarà.L'esperança s'ha acabat, tant de bo que l'hagi trobat,i ara canvia el que havia buscat.Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res,però més estimar.Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res,però més estimar.Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res,però més estimar.Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res,però més estimar.Però més estimar.Ale, muchachos!blessing i grandezaunfairsanta!Amèrica!Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res, prou que s'estima.Ell no canta mai, ell no somriu mai, ell no diu mai res, prou que s'estima.Ell no canta mai, ell no diu mai res, prou que s'estima.Bona nit, Artrudis!